Conxa Moreno

Resistència Subtil II presenta unes ales que desafien la força del vent. La seva resistència i persistència les ancora a terra per la seva fermesa, però també lleugeresa, que apunta cap al cel de l’Empordà. La poètica que transmet aquesta obra es basa en contraposicions com lleugeresa i fortalesa, resistència i fragilitat, atemporalitat i presència, desenvolupant així un dualisme què també es plasma en la seva paleta: blanc i negre que es fusionen i produeixen tots els grisos de l'espectre lumínic. Aquesta instal·lació, pensada per habitar un espai proper al mar, ens presenta unes estructures d’aparença pètria i amb forma d’ala. Aquests elements mostren nombroses deformacions i marques que busquen amplificar la presència del pas del temps i l’erosió del vent que dibuixa la natura. Aquestes formacions que recorden la pedra podrien iniciar el vol, però tot hi estar dissenyades per volar, no poden enlairar-se perquè hi ha quelcom que les fa persistir adherides a terra. A la forma que es percep hi predomina la verticalitat, reforçada per una base sòlida d’aparença orgànica. Va acompanyada d'extrems erectes i punxeguts que consoliden una obra de més de dos metres que apunta cap al cel, com un instant lúcid abans de volar.