Esther Tenedor

Sota la pell del vent neix del diàleg entre el ferro i la tramuntana. La peça s’alça com una presència esvelta, travessada per la força invisible del vent, però sense perdre l’equilibri ni la seva verticalitat interior. 

La forma espiralada del cap evoca el moviment circular de la tramuntana, aquest vent que no només bufa, sinó que modela el paisatge, els cossos i la memòria dels llocs. El ferro, aparentment dur i resistent, es transforma aquí en una figura sensible, gairebé orgànica, marcada per pàtines, textures i colors que recorden la força mineral, marina i canviant del Cap de Creus. 

Les papallones, fràgils i alhora persistents, introdueixen un contrapunt poètic: són presència lleugera davant la duresa del metall, moviment delicat davant la intensitat del vent. Com si la tramuntana no només arrossegués, sinó que també alliberés. 

En el context del Port de la Selva, l’obra vol establir una relació directa amb el paisatge: el mar, el vent, la llum i la resistència silenciosa de tot allò que roman dret malgrat ser constantment sacsejat. Sota la pell del vent parla de fragilitat, força i transformació; d’allò que el vent mou, però no aconsegueix trencar.